05/12/21 Apostant pel cavall perdador
La guerra interna del Grand Old Party (GOP) és més anecdòtica que real. El lideratge del partit té clar que el conservadorisme americà postmodern passa per Trump, tal com deia el Senador de Carolina del Sud Lindsey Graham. De fet el lideratge republicà no ha canviat des de la derrota electoral de Trump, simplement ha canviat la direcció: de Washington DC a Mar a Lago.
El partit republicà decideix així apostar pel cavall perdedor, pel candidat que va perdre les eleccions del 2020, o almenys aposta per la seva retòrica. Segons els càlculs Republicans el que va permetre a Biden i els demòcrates guanyar va ser l’alta participació, sense aquesta, Trump hauria mantingut el poder.
Llegint les dades del recompte electoral de les eleccions del 2020, els republicans van obtenir millors resultats del que indiquen els titulars. Després de 4 anys de Trumpisme, el partit va recuperar seients al Congrés i empatar al Senat. Els demòcrates entraven als comicis amb les expectatives d’una “onada blava” similar a la del 2008. Les expectatives importen.
Ara al partit Republicà li toca la feina bruta d’expulsar als crítics de l’exPresident, començant per Liz Channey i assegurant-se que la participació en xifres tan altes no es repeteix, a través de les nombroses lleis aprovades a estats republicans per dificultar l’accés al vot.
L’aposta del partit republicà assumeix, per tant, que Biden fracassarà en el seu objectiu de reconduir el país al centre, en el seu ambiciós programa de reconstrucció econòmic, creuen en la derrota dels demòcrates en la guerra cultural i posen la retòrica populista/Trumpista com a únic camí per arribar a les ments dels votants.
Si Nixon va guanyar a la segona, per què no ho hauria de poder repetir Trump?
